Valencià
La ceràmica valenciana descendeix de la tradició andalusina. Ací no es mira una demostració: és un torn de veritat, amb les mans al fang.
Una sessió de torn de terrisser amb un ceramista de la comarca, al jardí d'una finca senyorial del segle XVI. No és una demostració que es mira des d'una cadira: cada persona s'asseu al torn, centra el seu propi fang i alça la seua pròpia peça.
La ceràmica valenciana descendeix de la tradició andalusina, i esta comarca fa segles que la fa. Encara queden tallers treballant a mitja hora de la finca. Un d'eixos ceramistes va restaurar la Mare de Déu dels Desemparats pintada sobre ceràmica que hi ha a la façana d'esta casa, de fa dos segles i sense autor conegut.
S'aprén el que costa aprendre: centrar el fang, que és l'única cosa que no es pot saltar; obrir-lo sense perdre el centre; i alçar la paret sense que caiga. La primera peça ix torta. La segona, menys. Eixa és tota la lliçó.
Les peces que isquen es queden amb qui les ha fetes. El fang i els materials van inclosos, i no cal experiència prèvia ni portar res.
Es treballa fora, als 4.500 metres quadrats de jardí de la casa, davall la figuera centenària quan el temps acompanya. L'experiència es presta a la mateixa finca i està pensada per al grup que s'hi allotja, que sempre és un de sol: la casa es lloga sencera, de set a catorze persones.
