Valencià
Músics de la comarca tocant a un metre de qui escolta, al pati d'una finca del segle XVI, quan ja s'ha post el sol.
Flamenc en directe al pati d'una finca senyorial del segle XVI, quan ja s'ha post el sol i la pedra encara guarda la calor del dia. Els músics són de la comarca i toquen a un metre de qui escolta.
No és un tablao. Hi ha una sola taula i un sol grup, perquè la casa es lloga sencera i mai no es comparteix. Això canvia el que passa: el flamenc es fa distint segons qui tinga davant, i amb catorze persones com a màxim, els músics toquen per a eixes catorze persones i no per a una sala.
Sol començar amb la guitarra sola, mentre la gent encara és a taula, i va pujant. El que vinga després depén de la nit. No hi ha un repertori tancat ni una hora de final marcada.
El pati està envoltat per la façana de la casa, amb els seus arcs d'arrel andalusina i les cenefes de ceràmica amb cítrics que recorren el mur. A dalt, la Mare de Déu dels Desemparats pintada sobre ceràmica fa dos segles. És un lloc amb acústica pròpia, de mur i no d'altaveu.
L'experiència es presta a la mateixa finca a qui s'hi allotja i s'acorda abans d'arribar, perquè depén de la disponibilitat dels músics.
