Valencià
L'arròs es fa a llenya de taronger tallada al mateix camp. Es comença amb les mans al sofregit i s'acaba menjant el que s'ha fet, a la taula de fora.
Una classe de paella valenciana a la finca on després es menja. No és una demostració que es mira: s'encén el foc, es talla, es sofregeix i s'espera, i cada persona fa la seua part. El cuiner de la casa acompanya els tres moments en què es decideix un arròs —el sofregit, el punt del caldo i el repòs— i explica per què cadascun importa.
La llenya és de taronger, tallada al mateix camp. Villa Paula està envoltada de set hectàrees de finca, amb mandariner Clemenules en producció, i la poda de l'hivern és la que alimenta el foc la resta de l'any. El taronger crema amb una flama curta i regular, que és just el que demana una paella: calor parella per tot el fons i gens de fum que s'apegue a l'arròs.
Es cuina fora, al jardí, dins d'una finca senyorial del segle XVI restaurada per la família propietària al llarg de quatre anys. Al voltant hi ha 4.500 metres quadrats de jardí amb una figuera centenària, i al costat discorre la Séquia de Quart, una de les nou séquies el repartiment d'aigua de les quals governa el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Part del que entra a la paella ix de l'horta de la casa, segons l'època de l'any: la tomaca des de mitjan juny, el pimentó i l'albergínia fins a agost. La resta es compra a la comarca.
L'experiència es presta a la mateixa finca i està pensada per al grup que s'hi allotja, que sempre és un de sol: la casa es lloga sencera, de set a catorze persones. Es concerta abans d'arribar.
